Sense pressa, però sense pausa la gravació tira endavant! Aquest dissabte passat vam acabar de gravar el gruix del baix.
Nous personatges, nous instruments.
Si amb la bateria els mals de caps venien de com posar els micros, aconseguir un bon aïllament... amb el baix la suada ha vingut en com enganxar els talls, entre d'altres pífies. Ja ho veuen: aquesta gata roja està ben verda! Sort que el Ramon Martí ha posat una mica de llum a tot plegat.
Amb el personatge també hi ha hagut un bon canvi, i es que - com li van dir al sopar de després de la gravació- 'aquet xiquet ( l'Oscar ) fa tota la pinta de ser baixista'. Metòdic, concís, atent, tempo-machine!
L'anècdota: Després d'estar provant un baix sense trastes que va portar el Ramon, va comentar amb un sospir:- "Si m'hagués agafat de més jove...!"
Properament el Molló i el Rafel...aparteu les criatures!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Nois, últimament això està molt mort eh!
Pel sr. Ortiz:
Quan s'està treballant, sovint un s'oblida de mirar per la finestra i veure que la vida continua fora exactament igual que sempre.
El que t'hauria d'alegrar és que no haguem penjat el cartell de 'No molestin'...
Hahahaha sort que el Sr Ortiz, està al cas! `Vidilla, vidilla!
jo tb trobo que això està una mica mort. Hauré de tornar a criticar al crack del sona 9.
Per animar-ho us dedicaré uns versets:
Mira el lluç i mira com bull,
Mira el lluç i mira-li l'ull
Bulli com bulli, bull
Bulli com bulli, bull
OSCAR
Publica un comentari a l'entrada