Deixant de banda la polsosa i agonitzant atmosfera del Senglar Rock 2007, intentaré fer un petit resum sobre l'actuació a l'escenari Prades -curiosament, l'única semblança amb el nom de l'escenari era el verd de la marihuana que algú fumava- el passat divendres 29 de juny a les 23:00.
Nodi no va fer un bon concert. Sembla que el fet constatat de veure 4 o 5 amics mal comptats de públic no ajuda gaire -no compto els cambrers i cambreres de la barra perquè hi havien de ser per força, a l'igual que els tècnics de la taula de so-, però el fons de la qüestió és que només disfrutem el directe a pinzellades i de forma individual, en moltes ocasions.
De fet, anem de cul de sac en cul de sac amb l'esperança d'esgarrapar-li uns centímetres a la il·lusió la propera vegada que estem junts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No decaigueu, companys. Al menys al sac hi ha cul! Amb el sac foradat no hi hauria res, ni opció per a la il·lusió...
Així m'agrada, mànager. Estàs alerta, a la que salta...
Publica un comentari a l'entrada